 El municipi de
Sanaüja (del basc zani-goia, que vol dir
"guardià de dalt") es troba situat al nord de la
comarca de la Segarra, a la vall mitjana del riu
Llobregós. Presidida pel perfil emblemàtic del
castell, l’antiga Sanaüja és avui una vila
tranquil•la d’uns cinc-cents habitants, però també
esdevé un passeig per la història carregat de
tresors i de sorpreses.
 El pont medieval (s.XIV-XV) era, antigament, el
principal accés a la vila. Es tracta d’una construcció
sòlida amb dos ares de mig punt, mènsules i tallamar,
que constitueix un dels exemples mes interessants de
l’arquitectura civil de les nostres contrades.
Sanaüja encara conserva la seva estructura medieval i té
el centre a la plaça Major, des de la qual s’estenen els
carrers fins ais límits de la muralla.
 Dels antics portals d’accés a l’interior del poble
-el de Sant Roc, el dels Escots...-, en destaca el
conegut com "La Portelleta", un pas cobert amb una
successió d’arcs que constitueix un dels llocs mes
encisadors de la vila.
 El castell s’imposa damunt del turó que domina el poble.
Es tracta d’un dels castells mes primerencs de la
comarca i els seus orígens es remunten al segle XI. Les
restes que avui es conserven evidencien diverses fases
constructives La portella fins arribar als segles XVI i
XVII, quan el castell fou convertit en palau episcopal.
L’any 1583 fou ordenat sacerdot a l’església del
castell, Sant Josep de Calassanç. D’aquesta època, és el
magnífic campanar de cadireta amb cinc ulls, que va .
fer les funcions de campanar fins abans de la Guerra
Civil. L’any 1929 es va construir un nou campanar en un
extrem de la placa, i la seva estructura, amb coronament
de ferro, dona una nota curiosa: la seva "modernitat"
sembla desafiar l’antic campanar del castell.
L’església parroquial de Santa Maria, que presideix
la placa Major, és un dels temples gòtics mes elegants
de la comarca, construït en gran part durant el segle
XVI a l’esguard de patrocini del bisbal i la puixança de
la vila en aquella època. És un edifici d’una sola nau
amb capelles laterals i hi destaquen les escultures
d’alguns capitells i claus de volta, amb representacions
del Naixement del mateix escut de la vila.
Resguardar-se sota els porxos de la placa o passejar
pels carrers de Sanaüja és viatjar a través del temps,
des de l’encant medieval de la Portelleta fins a les
cases senyorials dels segles moderns, amb grans portals
adovellats i llindes esculturades.
Un cop situats fora el perímetre de les muralles, trobem
les noves escoles i les piscines, les construccions mes
contemporànies de la vila. Vora el pont hi ha l’edifici
de l’escorxador, construït l’any 1914 amb influencies
modernistes i els safareigs públics. Des d’aquest indret
s’inicia el Camí de la Font, que transcorre envoltat
d’horts pel
marge dret de la Riera de Sanaüja. La Font de Ferro,
coneguda pel particular gust de la seva aigua
ferruginosa, és un espai de recer i d’esbarjo protegit
per uns plataners centenaris.
Un dels principals tresors artístics de Sanaüja és la
magnífica col•lecció de seixanta esteles funeràries
discoïdals una de les mes importants de Catalunya, que
es conserven al cementiri i que estan datades entre els
segles XII i XVIII.
A 1 km al sud de la vila, davant la cruïlla que condueix
al nucli urbà, trobem el santuari de la Mare de Déu del
Pla, on també es venera la imatge de Santa Rita, de
molta devoció a la contrada. Es troba situat vora les
restes de l’antic convent agustinià.
|
Ùltimes
novetats
Sanaüja, l'has de coneixer !